sábado, 15 de noviembre de 2008

Configuración actual de la personalidad

Alba Ortínez i Martí
Treball i competències professionals
Psicopedagogia


La responsabilitat de l'escola


En el seu article Configuración actual de la personalidad, Echeverría ens parla de tots els canvis que configuraran la societat en què viurem, arran de la transformació tecnològica, econòmica i social. Ens trobem ja en el que s'ha anomenat la societat de la informació i la comunicació, l'era de les noves tecnologies i de la globilització econòmica. Una nova era marcada per l'acceleració del canvi, el desenvolupament de la complexitat, la desmaterialització dels intercanvis i els processos de producció, la internacionalització de les relacions, les transformacions del mercat laboral, la continua evolució dels punts de referència i la intensa búsqueda de major i més àmplia competència socio-professional (Caspar, P. 1994). Si partim de la premissa que l'objectiu prioritari de l'educació és el de preparar als infants i joves per la seva entrada a la vida adulta i al món laboral, de manera que es puguin desenvolupar en la seva societat, és evident que l'escola no pot restar al marge d'aquestes transformacions.Cal reflexionar sobre el fet que si la societat que ens envolta ha canviat i per tant, també l'alumnat i les seves necessitats, segurament l'educació que nosaltres vam rebre i que és la que seguim transmetent ja no és vàlida. En una societat on els canvis són tan accelerats, educar en funció de continguts, els quals probablement ja no tindran vigència quan el nostre alumnat entri en la vida adulta, no té massa sentit. Cal doncs, com s'ha impulsat en la darrera llei (LOE), transformar l'educació en un ensenyament de competències. Dotar a l'alumnat dels coneixements, capacitats, habilitats i actituds que els premetin adaptar-se continuament als requeriments de la societat: aprendre a aprendre, tenir autonomia i iniciativa, aprendre a viure i conviure. En altres paraules, cal adaptar doncs l'escola en els temps que ens ha tocat viure.
No podem oblidar tampoc, que la nova societat ha estat també anomenada com la del saber. Això ens dóna als i les docents una responsabilitat encara molt més gran, com a transmissors que hem estat considerats tradicionalment del saber. La responsabilitat de saber que el nostre alumnat requerirà pel seu futur professional i personal, unes competències i una qualificació cada vegada més altes i més complexes. I la responsabilitat també de saber que aquesta educació la donem en un context i en unes condicions que cada dia fan més difícil la nostra tasca: més diversitat social i cultural a l'aula, una evolució continua dels punts de referència, poca valoració social com a professionals... També parlem de la societat de la informació. Si bé és cert, que en cap altre moment de la història la informació havia estat a l'abast d'un públic tan majorotari, cal que els i les mestres siguem conscients que quan parlem de societat de la informació cal matitzar molt. No podem obviar qui es troba darrere dels grans lobbies de mitjans de comunicació i quins són els seus interessos. Tampoc podem dexar de banda, que el nostre alumnat té accés al gran oceà de la informació que és internet, convençut que tots els continguts que llegeix són vàlids i reals.
Finalment, hem dit ja que l'escola no pot restar al marge d'aquests canvis. I això no suposa sols preparar a l'alumnat per l'entrada en societat, sinó també la seva capacitat per transformar-la. Per tot això, cal procurar una reflexió crítica a l'escola. Echeverría ens diu que l'equilibri entre les tres grans transformacions (tecnològica, econòmica i social) és complicat. Sols cal veure el nostre entorn. El desenvolupament tecnològic que s'ha produït ha suposat un alt cost ambiental. Dels nous avenços científics i tècnics del segle XXI només se'n poden aprofitar els i les habitants dels països desenvolupats, el que significa una petitíssima part de pes de la població mundial. Les desigualtats socials cada vegada són més abismals, entre els països del primer i del tercer món, i també a casa nostra. L'estat del Benestar estar en crisis. Les grans multinacionals cada vegada resten poder al propi estat i es comencen a privatitzar alguns dels serveis bàsics, com ja passa des de fa temps als Estats Units.I tot plegat s'aguditza encara més amb la present crisi econòmic: es devaluen els drets dels i les treballadores i es retallen les polítiques socials. I en aquets context, l'atur estructural que acompanyarà la societat del futur, afectant principalment a dones i joves, i incrementar la pobresa i la desigualtat social al nostre país. Si aquesta és la realitat que ens espera, cal que l'escola es posicioni i eduqui a nens i nenes en un esperit crític. Cal que les competències de les que tan parlem, serveixin als adults del futur per construir una societat més justa.

9 novembre 2008

dsafnjsdfhgjksdf

14 novembre 2008

dgwerge